En Treball i na Cultura ja llueixen nous vestits

El passat divendres 11 de setembre, Castellbisbal va acollir l’espectacle de presentació del nou vestuari dels gegants de l’Agrupació de Colles de Geganters de Catalunya. Pels volts de dos quarts de set de la tarda, els assistents a l’acte arribaven al recinte de la Masia de Can Margarit. Poc a poc anaven situant-se a les diferents cadires, col·locades seguint la normativa de distanciament i prevenció del COVID-19. Entre els nombrosos assistents a l’acte, cal destacar la presència de diversos membres de l’actual Junta Directiva de l’ACGC, expresidents i membres d’antigues juntes de l’ACGC, i també la presència de Teresa Casserras, neta de Manel Casserras i Boix, constructor d’en Treball i na Cultura.

A les set de la tarda va començar la primera sessió de l’espectacle, que es va realitzar encara sota la claror del dia. Posteriorment, a les deu del vespre va tenir lloc la segona sessió, seguint el mateix format que l’anterior. Fins i tot, podríem dir que va ser una mica més espectacular perquè el joc de llums embellia el conjunt de l’espectacle, així com també l’edifici eclèctic de Can Margarit.

Davant de les actuals limitacions d’aforament, des de l’Agrupació i la Colla Gegantera de Castellbisbal es va vetllar perquè aquesta segona sessió de l’espectacle es pogués retransmetre per “streaming” a través del Canal de Youtube de la Colla Gegantera de Castellbisbal, arribant així a un major nombre de persones. Certament aquesta iniciativa va ser un èxit, i l’espectacle va ser seguit per més d’un centenar de connexions simultànies.

Els parlaments de Robert Quirantes (representant de la Colla de Castellbisbal), Susanna Solé   (primera tinent d’alcalde i regidora de Cultura), i de Joan Puigserver (president de l’ACGC), van marcar l’inici de d’aquest espectacle que va intercalar un audiovisual, projectat en una pantalla de grans dimensions, amb els balls de diferents figures a dalt de l’escenari.

Precisament l’audiovisual feia un repàs d’alguns dels moments més destacats de la trejectòria d’en Treball i na Cultura, tot introduint el testimoni de Griselda Karsunke, que malauradament ens va deixar fa uns mesos, la qual explicava el simbolisme de la parella que ella va dissenyar, al mateix temps que narrava com va ser la confecció dels primers vestits. En el muntatge també hi apareixien els testimonis d’expresidents de l’Agrupació; imatges de l’estrena a Montserrat l’any 1988; així com també un fragment de l’estrena dels segons vestits a Vilassar de Dalt l’any 2005, entre d’altres.

D’altra banda, pel què fa als balls de gegants, dir que en Manel i la Vicenta, encara amfitrions de la Ciutat Gegantera, van ser els primers que van realitzar la seva dansa ; posteriorment també van pujar a l’escenari els gegantons Pau i Alegria, i els capgrossos de l’ACGC. Una de les actuacions que no va deixar indiferent a ningú, va ser la presència de dos personatges d’alçada, amb una semblança no exacte a en Treball i na Cultura, que van ballar el Ball Nou, tot recordant que va ser el seu primer ball, però per altra banda també va fer recordar quan van aparèixer a Miravet l’any 2008.

I finalment després d’aproximadament una hora d’espectacle, van entrar els gegants de l’Agrupació ballant al so dels grallers MÚSX, tot travessant una cortina de fum i serpentines. Un cop col·locats a dalt de l’escenari van ballar el Ball de l’Aniversari, tot lluint i presentant la nova vestimenta.  Certament aquests vestits són el resultat de moltes hores de feina al Taller d’Escultura Casserras de Solsona, precisament la qualitat dels velluts, els bordats, i els detalls en l’acabat, fan que els Gegants de Catalunya, tal i com molts els anomenem, tinguin un aspecte òptim, mostrant una major harmonia entre les dues figures, i reforçant el què representen.

En definitiva, podríem dir que l’acte presentació dels tercers vestits d’en Treball i na Cultura, coincidint amb la Diada Nacional de Catalunya, va esdevenir un retrobament d’aquestes dues figures envers el món geganter català, en un any atípic en què no hem pogut gaudir de les festes, tal i com les coneixíem fins ara. D’altra banda, la bona posada en escena d’aquest esdeveniment és un exemple més, de què la cultura és segura.

 

Text: David Tristany
Fotos: Leandre Ubasart